La Muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l'Esquerda (les Masies de Roda, Osona) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 262-273 : il.
Bibliografia.

Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 al jaciment de l'Esquerda han permès la descoberta d'una muralla de més de 100 m de longitud i 3 m d'amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter. A més de la torre situada a l'extrem Est de la muralla s'han localitzat dues noves torres cap a l'Oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l'accés a la península sobre el Ter que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada pels Annals Reials de l'emperador carolingi Lluís el Pietós. A finals del segle VIII i inicis del IX dC l'Esquerda-Roda era el centre de la línea de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.

Cerca, localització, excavació i estudi de les fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès (Osona ): Pla de Fosses 2017-2020 / Àngels Pujol Camps, Òscar Escala Abad, Andrea Fernández-Vilella, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 184 (2019) , p. 195-227 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article recull els resultats de les actuacions de cerca, localització, excavació i estudi de les fosses de la Guerra Civil espanyola ubicades dins el terme municipal de Prats de Lluçanès, dutes a terme entre els mesos d'agost i octubre de 2017. Aquesta actuació s'insereix dins el programa "Pla de Fosses 2017-2020" de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu d'aquest text, més enllà de l'exposició dels resultats de la intervenció, és presentar un estat de la qüestió sobre les fosses del municipi a través de diverses referències, tant orals com escrites -publicades o inèdites- tot integrant-les amb el suport planimètric al context que va originar-les: el pas del front de guerra per la població el dia 3 de febrer de 1939.